Els dies grisos

Són les 7h. Sona el despertador, em llevo i vaig a la dutxa; malgrat no hagi d’anar a treballar, em dutxo com si hi anés. Ja neta, el primer que faig és retirar les cortines; no tenim persianes, cap casa en té. Obro la finestra i busco a través d’ella el mar minúscul al final de l’horitzó; segueix on sempre, immòbil. Fa un dia gris i penso en Vetusta. Hi penso perquè confonc la seva cançó Los días raros amb Los días grises. No sé per què, en cap moment la lletra parla de dies grisos. Potser és que associo els dies grisos amb els dies estranys, penso, però quina tonteria! És que els dies grisos han de ser, necessàriament, estranys? Més lletjos? Més tristos? En el fons m’agraden aquests dies, no cada dia però sí de tant en tant. Inevitablement, començo a cantar la cançó per dins. Recordo el ritme a la perfecció però no massa la lletra així que obro l’ordinador i busco aquella carpeta que un dia, no sé quan, vaig crear amb totes les cançons del grup. Ara que no tinc internet a casa -i és l’únic que puc escoltar- penso que aquella decisió -la de copiar totes les cançons a l’ordinador- va ser una de les millors que he pres mai. Em poso els cascos i pujo el volum. Primer el piano o el teclat, no sé distingir-los. De lluny, distant, acostant-se a poc a poc, cada vegada amb més força. S’hi van afegint més instruments i me n’adono que no tinc ni idea d’identificar-los. Segurament una guitarra i un baix, una mica de percussió. Sento la música, ho sento tot, sigui el que sigui que sona. I comença la veu. I comença a créixer tot. Platillo, tambor. Trenca la tornada. Els pèls s’aixequen i recordo l’últim concert a Barcelona, l’estiu passat. El vaig gaudir tant… El meu cos perd el control, es deixa guiar per la música i per la lletra. Penso que fa massa temps que no canto i em quedo amb tres conceptes: “un manantial breve y fugaz” (1), “toca afinar, definir el trazo, sintonizar, reagrupar pedazos” (2), i “quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos” (3). O com jo ho interpreto, avui: “els núvols marxaran” (1), “és un moment de renaixença” (2), i “són necessaris els dies grisos per poder apreciar el sol”. I un altre concepte: “nos quedan muchos más regalos por abrir”. L’esperança del petit raig de sol que s’escapa entre els núvols un dia com avui. Vindran més dies bons però ara és el moment de gaudir dels dies grisos. I potser tampoc estan tan malament.