Cos Europeu de Solidaritat: una experiència professional a l’estranger

Sovint penso en la sort que tinc d’haver pogut marxar a França a aprendre un nou idioma i a participar en un projecte que em motiva sense haver hagut de fer cap inversió de diners. Si bé ara no és el millor moment per marxar, potser sí que és un bon moment per replantejar-se què fer amb la vida i conèixer una opció -la que jo vaig triar- que et permetrà anar una temporada a l’estranger sense gastar-te ni un euro i potser, fins i tot, guanyant-ne uns quants: els voluntariats del Cos Europeu de Solidaritat.

Què és el Cos Europeu de Solidaritat?

Segons diu la seva pàgina web, «el Cuerpo Europeo de Solidaridad es una nueva iniciativa de la Unión Europea cuyo objetivo es crear oportunidades para que los jóvenes hagan voluntariado, trabajen, se formen y gestionen sus propios proyectos solidarios en beneficio de las comunidades de toda Europa». La principal motivació és «construir una sociedad más integradora, apoyando a las personas vulnerables y respondiendo a los retos sociales».

Hi ha més de mil projectes a tot Europa relacionats amb la inclusió social, el medi ambient i la cultura. La duració dels projectes és d’entre dos mesos i un any i, això sí, has de tenir entre 18 i 30 anys per poder participar-hi.

Per què és interessant fer un voluntariat del CES?

Participar en un projecte del CES és especialment interessant perquè:

  • No és necessari tenir experiència professional.
  • No es necessari tenir un gran coneixement de l’idioma del país del projecte.
  • No és necessari estar estudiant.
  • T’ho cobreixen tot: allotjament, menjar, transport i assegurança mèdica.
  • T’ofereixen un curs d’idioma.
  • En alguns projectes, a més a més, et donen un petit sou.

Tot això sense oblidar ni menysprear l’enriquiment personal que et proporciona tant l’experiència de marxar a l’estranger com la participació en un projecte de caire social.

La meva experiència

En el meu cas, vaig conèixer el projecte -i el CES- a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, des d’on van fer una preselecció entre els candidats. El procés de selecció va ser llarg però gens complicat (tot i que, com qualsevol altre procés de selecció, va requerir un esforç personal de preparació). En concret, va durar de setembre a febrer i va incloure diverses entrevistes tant amb el SMIJM com amb França (via Skype). Personalment, em preocupava l’entrevista final amb França perquè el meu nivell de francès era pràcticament nul però, a l’hora de la veritat, aquest factor no va suposar cap problema.

L’experiència un mes després d’haver començat no podria ser millor. Des d’un primer moment em van assignar un mentor i he tingut recolzament i acompanyament en tot. El projecte en el qual participo és de l’àmbit cultural i el desenvolupo a l’ajuntament d’un petit poble del sud de França. Vaig signar un contracte, tinc un horari de feina i cobro un sou simbòlic per a les meves despeses personals. No he hagut de buscar apartament, me’l van facilitat des de l’ajuntament. Tinc una professora de francès amb la que faig classe dos dies a la setmana -durant el confinament m’envia les lliçons per correu electrònic-. A més a més, m’han proporcionat una bici, una targeta de la biblioteca i una targeta del cinema del poble que em permet veure fins a deu pel·lícules gratis.

En definitiva, si tens ganes de marxar a l’estranger, d’aprendre un nou idioma, de participar en un projecte solidari, d’ajudar, de créixer i no haver d’invertir res però guanyar molt… Potser el CES és la teva opció.