Un dia vas fer una quiche

Un dia vas fer una quiche. De fet, en vas fer dues. No recordo quin dia era ni per què les vas fer, suposo que deuríem celebrar alguna cosa. El que sí recordo és que érem a casa teva i que, tot i que encara no ens ho havíem dit, ja ens agradàvem; a tu se’t notava molt i jo ho amagava massa. Penso molt en aquelles quiches i en que, ara que tinc temps, les podria fer un dia. Penso que podria trucar-te per demanar-te la recepta i aprofitar, ja que hi som, per preguntar-te com estàs i com et va tot, malgrat em faci por la resposta. Potser riuríem una estona i jo et diria que aquí, a França, hi estic molt bé i que crec que tot això t’agradaria, que tinc un sofà-llit i que podries venir-hi uns dies. Aprofitaria per deixar anar un comentari innocent molt ben preparat que servís d’excusa per recordar alguna anècdota i recuperar, durant un petit instant, aquella complicitat que teníem i que, a dia d’avui, encara no he trobat en ningú altre. Et diria que que maco tot el que vam viure, que recordo tots i cadascun dels dies que vam passar junts i que els reviuria tantes vegades com vides tingués. I després et diria que em vaig sentir molt afortunada i que tot té un gust una mica més amarg des de que no hi ets. I, ja posats, deixaria anar que, a vegades, encara et trobo a faltar i que, quan això passa, no sé què fer-ne de tanta tristor; que no entenc perquè deixem escapar a qui hem estimat, com si fos tan fàcil trobar a qui estimar. Em caurien les llàgrimes i amb la veu tallada et diria que ja sé que no totes les històries d’amor han d’acabar bé però que m’hagués agradat que aquesta hagués sigut la definitiva. Però em referia i et diria que gràcies, que no sé si mai he sabut agrair-te prou que m’ensenyessis a estimar i que em donessis una mica de vida, quan tant la necessitava. I em passarien mil coses més pel cap però no té les diria, què canviaria? Insinuaria un adeu sabent que, potser, seria l’últim i, abans de penjar, et demanaria una cosa: “no deixis mai d’abraçar”. Llavors et diria que les teves abraçades són màgiques i que no t’ho havia dit fins ara però que va ser l’abraçada que em vas fer la primera nit la que ho va canviar tot, la que va espantar la por; i que és aquella abraçada la que encara espero que algú em torni a fer algun dia. Però no et trucaré per demanar-te la recepta.

No recordo de què eren les quiches però el que sí que recordo és que estaven molt bones.