La Fête du Muguet, el Sant Jordi francès

Aquest matí he anat a comprar. Hi hauria d’haver anat ahir però em va fer mandra. Vuit del matí, surto per la porta i maleeixo no haver agafat jaqueta; encara fa fred a aquesta hora. Entro al Carrefour -és l’únic supermercat que hi ha al poble- i veig un lineal ple de petits rams de flors. No sé quina flor és però és maca. Tres euros. M’aturo trenta segons i valoro agafar-ne un, però no ho faig.

Arribo a casa, ordeno la compra i sec a esmorzar. Com de costum, aprofito l’estona per xafardejar les xarxes. Sento la necessitat de cercar una cosa a Google; obro el navegador i clico, sense voler, el doodle. PAM! Una imatge de la flor del Carrefour que no he comprat amb la següent frase: “Le muguet à l’honneur, Bonne Fête du Travail“. Sembla que aquella flor qualsevol no estava allà per casualitat. I començo a investigar.

L’1 de maig és un dia festiu a França, com a molts altres països, es celebra el Dia del Treballador. La seva particularitat és que el muguet -planta de flors blanques amb forma de campanetes- ha esdevingut la imatge de la jornada deixant enrere l’églantine rouge -flor salvatge de la família de les rosàcies-, el símbol històric de les manifestacions obreres. Per què? Perquè a França, l’1 de maig, també es celebra la Fête du Muguet.

La Fête du Muguet és la festa francesa de l’amor. Una festa que, si bé és diferent, m’ha recordat al nostre Sant Jordi. I és que la tradició diu que l’1 de maig s’ha de regalar un ram de muguet a qui estimes -curiós tenint en compte que és una planta altament tòxica-. I filant més prim, s’espera que els nois en regalin a les noies de qui estan enamorats. L’elecció del muguet com a símbol de l’amor francès no és casualitat: floreix als voltants de l’1 de maig i es creu que “porta” felicitat. Si, a més a més, la branca té 13 campanetes, també portarà bona sort. Fora supersticions!

La tradició es remunta al segle XVI. Diuen que l’1 de maig de 1561 Carles IX va rebre un ram de muguet com a amulet de la sort. Des de llavors, el rei va decidir que cada any regalaria un ram de la mateixa flor a totes les noies de la cort. I, amb els anys, el gest es va acabar popularitzant.

Recullo el plat i la tassa i ho deixo tot a sobre el marbre. Obro la porta, pujo a la bici i començo a pedalar. Em creuo amb diverses persones, totes amb rams de muguet -ara ja sé quina flor és- a les mans. Aparco la bici i entro al Carrefour: -Un bouquet de muguet, s’il vous plaît!.