5 pel·lícules franceses disponibles a Netflix

Buscar títols a Netflix, a priori, no té massa complicació. Ara bé, escollir-los i encertar, això ja és un altre tema. Així que, després de mirar i remirar (gairebé) tota la filmografia francesa disponible a la plataforma, m’ha semblat una bona idea acostar-vos les cinc pel·lícules que més m’han agradat -per allò d’evitar-vos perdre el temps-. Oju, que no les destaco per ser grans obres del cinema francès -al meu parer, estan molt lluny d’aquest títol-, però sí per ser fàcils, curtes i un bon recurs si estàs aprenent francès (o pretens mantenir-lo) i el que vols és fer oïda. Endavant el top cinc… Fins el moment!

Le jeu (2018)
Fred Cavayé

Durant un sopar d’amics, aquests decideixen deixar els mòbils al centre de la taula amb la condició de respondre a totes les trucades i missatges en veu alta.

Potser us sona per la seva versió espanyola, la qual té una trama i posada en escena pràcticament idèntica. Tot i esdevenir tota la pel·lícula gairebé en un mateix escenari, té un ritme que no la fa gens pesada. Pel que fa a les converses, es poden seguir força bé tenint un nivell baix de francès.

90 min.

Le voyage au Groenland (2016)
Sébastien Betbeder

Dos amics que comparteixen nom emprenen un viatge a Groenlàndia, on hi viu el pare d’un d’ells. Durant el temps que són allà, s’integraran (o ho intentaran) a la cultura del país.

Amb un humor molt francès, és interessant per la realitat que mostra, existent i molt diferent a la nostra. Atenció! Té una escena molt explícita on esventrent una foca. Vaja, que l’obren de banda a banda i es veu perfectament com ho fan.

98 min.

Mauvaises herbes (2018)
Kheiron

El destí porta a un estafador a encarregar-se d’un grup de joves problemàtics.

Bones interpretacions per part dels joves i consciència d’una realitat molt dura però, malauradament, molt real.

100 min.

Je ne suis pas un homme facile (2018)
Eleonore Pourriat

D’un dia per l’altre, el protagonista es lleva en un món on els homes i les dones han intercanviat els seus rols. Ara el món el dominen les dones i el protagonista, no especialment feminista, haurà d’aprendre a conviure amb aquesta nova idea.

Curiosa per demostrar, amb humor, com d’absurds són els estereotips i les normes prestablertes que diferencien els gèneres. I que, per descomptat, no haurien d’existir.

98 min.

La fille du patron (2015)
Olivier Loustau

En un ambient laboral, neix una història d’amor entre dues persones que, aparentment, pertanyen a dos mons (i dues generacions) diferents.

Gens ensucrada i, tot i que la relació d’amor és l’eix principal, no s’hi centra exclusivament. Una mica densa, potser, però molt real, amb bon acompanyament musical i plans destacats.

98 min.